Catalunya no té llei electoral pròpia. La normativa aplicable en les eleccions al Parlament de Catalunya es troba en l'Estatut d’Autonomia de Catalunya i en la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que estableix llistes de candidats tancades, una barrera electoral del 3% i repartiment d'escons segons la fórmula D’Hondt.
La disposició transitòria 2a de l'EAC de 2006 (que manté vigent la disposició transitòria 4a de l’EAC de 1979) recull que el Parlament es compon de 135 diputats o diputades (escons) distribuïts de la manera següent:
- Barcelona: 85 diputats o diputades
- Girona: 17 diputats o diputades
- Lleida: 15 diputats o diputades
- Tarragona: 18 diputats o diputades
Què és el llindar electoral?
El llindar (o barrera) electoral és el límit mínim de vots que s’estableix en l’escrutini perquè una candidatura pugui concórrer a la distribució d’escons.
En les eleccions al Parlament de Catalunya és del 3% dels vots vàlids emesos per a cadascuna de les circumscripcions.
En què consisteix la Llei o Regla d’Hondt?
La Llei d’Hondt és el procediment matemàtic que s’utilitza per distribuir els escons entre les candidatures a partir dels vots.
És un dels procediments anomenats proporcionals. Per a cada circumscripció electoral, els vots obtinguts per les candidatures es divideixen per una sèrie contínua de nombres naturals (1, 2, 3 i següents), anomenats divisors. Els escons s’atribueixen segons les magnituds dels quocients obtinguts.
Com s’aplica la Llei d’Hondt?
En primer lloc s’ordenen en una columna, de més gran a més petita, la xifra dels vots de les candidatures que hagin obtingut com a mínim el tres per cent dels vots vàlids emesos a la circumscripció. Seguidament es divideix el nombre de vots obtingut per cada candidatura per 1, 2, 3, 4, etcètera, fins el mateix nombre d’escons corresponents a la circumscripció, de manera que es forma un quadre similar a l’exemple; els escons s’atribueixen a les candidatures que obtenen els quocients més grans en un ordre decreixent.
Exemple: 480.000 vots vàlids emesos en una circumscripció que elegís vuit diputats, i que la votació es repartís entre sis candidatures de la manera següent: candidatura A 168.000 vots, B 104.000, C 72.000, D 64.000, E 40.000, i F 32.000.
Taula aplicació Llei d’Hondt
|
Divisor |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
|
A |
168.000 |
84.000 |
56.000 |
42.000 |
33.600 |
28.000 |
24.000 |
21.000 |
|
B |
104.000 |
52.000 |
34.666 |
26.000 |
20.800 |
17.333 |
14.857 |
13.000 |
|
C |
72.000 |
36.000 |
24.000 |
18.000 |
14.400 |
12.000 |
10.285 |
9.000 |
|
D |
64.000 |
32.000 |
21.333 |
16.000 |
12.800 |
10.666 |
9.142 |
8.000 |
|
E |
40.000 |
20.000 |
13.333 |
10.000 |
8.000 |
6.666 |
5.714 |
5.000 |
|
F |
32.000 |
16.000 |
10.666 |
8.000 |
6.400 |
5.333 |
4.571 |
4.000 |
Exemple de la distribució d'escons
Municipi amb 9 regidors o regidores a repartir i 10 candidatures, i en el qual s’han emès 1.400 vots vàlids, distribuïts de la manera següent:
Partit A: 447 vots
Partit B: 277 vots
Partit C: 192 vots
Partit D: 170 vots
Partit E: 96 vots
Partit F: 82 vots
Partit G: 64 vots
Partit H: 37 vots
Partit I: 21 vots
Partit J: 8 vots
Vots en blanc: 6 vots
Si la barrera legal és del 5%, sobre 1.400 vots vàlids, són 70; per tant, en el repartiment d’escons no es tindran en compte els partits G, H, I i J.
En els vots obtinguts pels altres 6 partits s’aplica la Llei d’Hondt, calculant els resultats de dividir el nombre de vots obtinguts per 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9, que són el nombre de regidors o regidores a escollir. Fent-ho obtenim els quocients següents:
|
|
Vots/1 |
Vots/2 |
Vots/3 |
Vots/4 |
Vots/5 |
Vots/6 |
Vots/7 |
Vots/8 |
Vots/9 |
|
Partit A |
447 |
223.5 |
149 |
111.75 |
89.4 |
74.5 |
63.86 |
55.88 |
49.67 |
|
Partit B |
277 |
138.5 |
92.33 |
69.25 |
55.4 |
46.17 |
39.57 |
34.63 |
30.78 |
|
Partit C |
192 |
96 |
64 |
48 |
38.4 |
32 |
27.43 |
24 |
21.33 |
|
Partit D |
170 |
85 |
56.67 |
42.5 |
34 |
28.33 |
24.29 |
21.25 |
18.89 |
|
Partit E |
96 |
48 |
32 |
24 |
19.2 |
16 |
13.71 |
12 |
10.67 |
|
Partit F |
82 |
41 |
27.33 |
20.5 |
16.4 |
13.67 |
11.71 |
10.25 |
9.11 |
El repartiment quedaria de la manera següent:
- El primer escó correspon al partit A, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 1 (447), que és la més alta.
- El segon escó, al partit B, també per la xifra dels seus vots dividida per 1 (277), perquè és la xifra més alta després de l’anterior.
- El tercer escó correspon un altre cop al partit A, que, amb la xifra dels vots obtinguts dividida per 2 (223,5), presenta la tercera xifra més alta.
- El quart escó, al partit C (192).
- El cinquè escó, al partit D (170).
- El sisè és un altre cop per al partit A, que amb els seus vots dividits per 3 té la següent xifra més alta (149).
- El setè és per al partit B, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 2 (138,5).
- El vuitè escó és per al partit A, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 4 (111,75).
- I el novè i últim és per al partit C, per la xifra de vots obtinguts dividida per 2 (96).
Quan les xifres de dos quocients són iguals, s’atribueix l’escó a la candidatura que hagi obtingut més vots en total.
